Erik Peterson

Erik Peterson. El monoteismo como problema político. Trotta. Madrid. 1999. 144 pp.

De ser un terme estrictament tècnic, el concepte “secularització” va traspassar a finals del segle XVIII els estrets confins del dret per transformar-se en una categoria genèrica clau per interpretar la societat moderna. La supressió de la teoria agustiniana dels dos regnes i, per tant, descartats els dualismes eternitat/món, més enllà/més ençà a través del concepte d’història universal, s’inaugura una nova perspectiva que marcarà les pautes interpretatives de tots els fenòmens socials. Indissolublement entrellaçat amb nous conceptes com emancipació i progrés, alliberament i revolució, la secularització ofereix noves redefinicions de la parella espiritual/mundà. En aquesta obra escrita el 1935 Peterson ofereix un detallat estudi sobre com el concepte de secularització ha marcat de forma decisiva la història de l’Occident modern a través de les figures de Hegel, Feuerbach, Marx, Ruge, Bauer, Stirner, Kierkegaard, Gogarten, Barth,  Weber, Troeltsch, Löwith o Blumenberg. En confrontació directa amb la tesi de la liquidació de tota teologia política defensada per Carl Schmitt (per a qui tots els conceptes més importants de la doctrina moderna de l’Estat són conceptes teològics secularitzats), Peterson mostra l’evolució històrica de les complexes relacions entre religió i política a Europa. Un interessant estudio sobre “Crist com a emperador” mostra de forma clara el curiós transvasament entre les categories teològiques i les polítiques.

Francesc-Xavier Marín