Elisabeth Schüssler Fiorenza
Elisabeth Schüssler Fiorenza. Los caminos de la Sabiduría. Una introducción a la interpretación feminista de la Biblia. Sal Terrae. Santander. 2004. 286 pp.
Fa ja alguns anys la teòloga Rosemary Radford Ruether va provocar un escàndol quan va preguntar si un salvador masculí podia salvar les dones. Què és allò normatiu en la vida de Jesús: la seva encarnació, la seva predicació, el seu misteri pasqual, el seu ser jueu... o la seva masculinitat?. Aquest debat no és inofensiu si ens remuntem en la història: la Congregació per a la Doctrina de la Fe, en el seu document de 1976 titulat Inter Insigniores, argumentava la negativa de la possibilitat de l’accés de les dones al sacerdoci apel·lant a un suposat “principi de semblança natural amb Jesús”.
En les darreres dècades els estudis teològics cristians han sofert un notable avenç degut al perfeccionament dels criteris d’aproximació al text bíblic i al sorgiment de les anomenades teologies contextuals (teologia asiàtica, teologia africana, teologia indígena...). Però, en la recerca de nous àmbits des d’on enfocar la reflexió i de nous llenguatges per expressar-la, probablement l’aportació de les dones sigui una de les més prometedores per a una necessària renovació. En efecte, un procés que arrela en la conscienciació de les causes de tantes subordinacions ha convertit les dones en àmbit de lluites i resistències. I això convida a la transformació: un altre món i un altre tipus de relacions entre les persones seran possibles quan es construeixin nous imaginaris que no siguin excloents sinó integradors. Per això una lectura crítica de la realitat del seu entorn ha dut moltes dones, quasi de forma natural, a una lectura també crítica de la Bíblia. Una perspectiva feminista-femenina íntimament vinculada a l’afirmació de la pròpia identitat i a la reconstrucció de l’autoestima acaba generant la reivindicació de les dones com a subjectes legítims de la tasca teològica i no només com a objecte d’anàlisi. Si de veritat es pretén una eclesiologia de comunió cal una hermenèutica teològica que descobreixi els mecanismes que han perpetuat la invisibilitat de les dones.
Com va sorgir i va acabar desapareixent el moviment d’alliberació iniciat per Jesús com a profeta de la Saviesa de Déu?. Elisabeth Schüssler Fiorenza (catedràtica de la Harvard Divinity School) porta anys dedicant-se a rastrejar la substitució de les diverses figures de la Saviesa en el text bíblic per un llenguatge que ella anomena “kyriocèntric”, és a dir, masculinista. La Saviesa era un dels recursos habituals entre els teòlegs jueus per referir-se a l’element femení de Déu, però això va anar caient progressivament en l’oblit amb la connexió ontològica entre el Logos com a Fill de Déu i la masculinitat del Jesús històric. Schüssler Fiorenza mostra com, abans que la primitiva comunitat cristiana adoptés la forma d’ekklesia imitant el model grec del demos on les dones no tenien ni veu ni vot, els primers seguidors de Jesús es van organitzar com a comunitat d’iguals. Pe això cal rescatar la teologia i la pràctica anteriors al concili de Calcedònia per redescobrir l’itinerari que condueix de la Saviesa hebrea a la Sophia i al Logos grecs.
Francesc-Xavier Marín