Elie Wisel

Elie Wisel. Celebración jasídica. Sígueme. Salamanca. 2003. 262 pp.

Així com Israel Baal Shem Tov va crear el hassidisme a  principis del segle XIX per retornar l’esperança als seus compatriotes desanimats per tota mena d’adversitats i els enganys dels falsos messies, Elie Wisel recorre a les històries hassídiques que li explicava el seu avi per fer front al drama de l’Holocaust. A diferència de la complexitat teòrica i simbòlica de la Càbala, el hassidisme té un bàsic component popular que es plasma en els seus textos en forma de contes i paràboles. Amb un peu en l’heterodòxia (defensa que cada jueu ha de convertir-se en el seu propi messies), rescata la concepció de la vida com un acte plenament creatiu quan hom s’esforça en descobrir un Déu present en tota la realitat. El convenciment de ser un soci de Déu amb qui s’ha de col·laborar en la recreació i redempció del món suscita en el hassidisme un entusiasme místic que es concreta en la dansa i el cant com a components vitals de la litúrgia.

Francesc-Xavier Marín