Domingo Cía Lamana

Domingo Cía Lamana. El poder narrativo de la religión. PPC. Madrid. 2011. 317 pp.

El llenguatge ens configura, tant a nivell individual com col·lectiu. Les paraules ens posen en relació amb els altres i ens permeten elaborar cosmovisions que faciliten la nostra instal·lació en la realitat. Això val per a totes les dimensions d’allò que anomenem cultura. Des d’aquesta perspectiva pot afirmar-se que ,en certa mesura, la religió no és més que l’esforç per posar paraules a les vivències més radicals de la condició humana: paraules de la divinitat adreçades a la humanitat en forma de revelació i paraules humanes adreçades a Déu en forma de pregària. No hi ha autèntica identitat sense aquesta capacitat narrativa d’expressar i d’expressar-se, sense la possibilitat de narrar històries que il·lustrin l’afany de construir un espai i temps humans. No es tracta de narrar per demostrar o per convèncer sinó per dir allò més íntim d’un mateix.

Francesc-Xavier Marín