Dolors Bramon. Ser dona i musulmana

Bramon, D. (2007). Ser dona i musulmana. Cruïlla-Fundació Joan Maragall. Barcelona. 190pp.

L’anàlisi de qualsevol fenomen cultural demana considerar  una pluralitat de variables si no es vol caure en la simplificació caricaturesca. Malauradament trobem massa libres que treballen amb l’implícit d’una visió essencialista de la cultura i en neguen la dimensió històrica. Tanmateix, el llibre que presentem destaca pel rigor expositiu i el gust curós pel detall. Com bé observa l’autora, la vida de les musulmanes no es regeix exclusivament per uns factors religiosos que, per bé que considerats immutables en tant que revelats per Déu, no poden sinó inculturar-se en cadascuna de les societats on l’islam ha trobat cabuda. Així, amb precisió, l’autora repassa allò que sobre les dones en diuen l’Alcorà, la sunna i la xaria, els punts de vista tradicionals i els reformistes. Constatem, doncs, que el debat no ha estat mai esgotat en temes com els càstigs corporals, la gestió de la sexualitat o la vida familiar i social. Més enllà dels tòpics i de les tergiversacions l’autora mostra com les desigualtats no provenen de la doctrina d’un islam que viu temps efervescents que conviden als canvis.

Francesc-Xavier Marín