Daniel Gamper

Daniel Gamper (ed) La fe en la ciudad secular. Laicidad y democracia. Trotta. Madrid. 2014. 216 pp.

La lògica simple afirma que en les societats modernes els principis reguladors no provenen de la religió sinó de la política, és a dir, no deriven d’un àmbit transcendent que ens aboca a l’heteronomia sinó de les normes que nosaltres mateixos ens imposem. És, en essència, el nucli de la tesi de la secularització. Ara bé, el debat sobre el fracàs d’aquesta hipòtesi a causa de l’anomenat retorn de la religió obliga a refer l’argumentació. La tesi de la secularització és substituïda per la de la laïcitat que estableix el lloc que li correspon a la religió en una societat democràtica. Ara el debat es desplaça a qüestions tan subtils com els límits de la tolerància i el significat del respecte a la pluralitat. En definitiva, el nou àmbit deixa de ser el de la discussió sobre allò racional en la religió per passar a ser el paper de la llibertat de consciència en l’espai públic compartit per tots els ciutadans. 

Francesc-Xavier Marín