Charles Taylor

Charles Taylor. La era secular. Tomo I. Gedisa. Barcelona. 2004. 478 pp. 

L’assaig de Tayor sobre els orígens del secularisme modern ha esdevingut una obra de referència sobre la matèria. La tesi de Taylor és sobradament coneguda: la secularització no ha comportat la desaparició de la religió sinó, paradoxalment, un pluralisme espiritual que es concreta en una multiplicitat d’ofertes de sentit. És a dir, la religió, lluny de desaparèixer, s’ha adaptat als canvis socials dels darrers segles: la sobredeterminació de sentit pròpia del món pre-modern va ser substituida per un nou model social que ha desembocat en una crisi de sentit sense precedents. Al jo porós respecte de la transcendència el va succeir un jo impermeabilitzat que pretenia orientar de forma autònoma la seva existència, però que es troba amb un món que no ha estat desencant sinó contínuament reencantat. Poderosa tesi de la religiositat com a universal humà que adopta múltiples formes de concreció social però que mai no s’extingeix.

Francesc-Xavier Marín