Carlos Blanco

Blanco, C. El pensamiento de la apocalíptica judía. Ensayo filosófico-teológico. Trotta. Madrid. 2013. 226 pp.

Allò apocalíptic evoca catastrofisme i revelacions sobrenaturals que remeten al desig d’accedir a allò ocult. Però, en el cas del pensament jueu, allò apocalíptic (sigui referit a la fi del món o al regne celestial) al·ludeix a un complex moviment en el què es creuen les aspiracions polítiques amb els ideals religiosos des de l’època del Segon Temple. Fenomen característic de l’anomenada literatura intertestamentària, els seu estudi resulta determinant per a la comprensió de conceptes bàsics com els de resurrecció o regne de Déu. Una constel·lació d’influències (cananees, zoroastrianes, perses, hel·lèniques) dibuixen l’apocalíptica com un fenomen que va més enllà de la conjuntura dels fets puntals per apuntar a una concepció universal de la història en la què Déu és transcendent al món, a la història i a la mort, i es configura com a senyor de la història i de la justícia. No en va, el gran biblista Käsemann la va definir com la mare de la teologia cristiana.

Francesc-Xavier Marín