Carl Gustav Jung

Carl Gustav Jung. Símbolos de transformación. Trotta. Madrid. 2012. 589 pp.

Confessa Jung que va publicar aquest assaig per primera vegada el 1911 sense haver deixat madurar prou les idees, de manera que va resoldre completar-lo en una tasca que va culminar el 1952. Aquest 40 anys de desfasament expliquen en part el seu caràcter revolucionari: potser sigui el llibre de Jung on amb més contundència denuncia la psicologia individualista de Freud i Adler, defensa la tesi de l’inconscient col·lectiu i, alhora, el llibre en el què Jung troba el millor encaix entre la lectura mèdica de la psique humana i les aportacions de la història dels símbols.  La comunió que uniria tots els éssers humans explicaria el recurs als mateixos mites al marge dels factors culturals. La gènesi de l’heroi, el renaixement o el sacrifici li serveixen a Jung per exemplificar l’interès d’una ciència de la psique que parteixi de la idea segons la qual, quan un símbol és prou antic i universal ha de ser considerat, també, psicològicament vertader.

Francesc-Xavier Marín