Arximandrita Sofroni

Arximandrita Sofroni. La seva vida es la meva. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Barcelona. 2017. 205 pp.

Sofroni (1896-1993) va dur un periple existencial singular que el va portar d’un inicial interès pel nihilisme budisme i el panteisme hindú a un posterior intent de trobar la immortalitat en la pintura. Instal·lat a París va redescobrir la seva fe originària i al Mont Athos seguirà el mestratge de l’stàrets Silouà. Sofroni elabora un itinerari espiritual basat en la convicció de la perfectibilitat humana si ens deixem conduir per Déu. Quan hom descobreix que la vida de Jesús és la seva pròpia té lloc una transformació ontològica que, a través del penediment i la pregària, ens porta a identificar-nos amb el “Jo sóc” de la revelació del Sinaí. No és el determinisme còsmic el que ens governa sinó el rostre de Déu que ens adreça una mirada amorosa.

Francesc-Xavier Marín