Artemio Vitores

Artemio Vítores González. Francisco de Asís y Tierra Santa. PPC. Madrid. 2012. 127 pp.

És prou conegut que la capacitat de fraternitat de Francesc d’Assís no tenia límits: des del germà llop fins la germana lluna, passant fins i tot pel germà musulmà. I és que la conversió del Pobre d’Assís fa que la seva identificació amb Jesús passi per unes actituds i uns comportaments que no exclouen absolutament ningú. La mateixa radicalitat que el va dur a la pobresa el va conduir també a Terra Santa el 1219 per deixar un exemple per a la posteritat: res de violència agressiva sinó amor desbordant. Es tracta de la pau que s’assoleix a través del diàleg i no de la imposició, de la senzillesa i no de la prepotència, del testimoni i no de l’argumentació, de l’amistat i no del menyspreu. Aquest és el llegat que Francesc ens ha deixat: res ni ningú no queda fora de l’amor de Déu. Aquesta és també l’herència dels franciscans en la terra de Jesús.

Francesc-Xavier Marín