Antony Flew

Antony Flew. Dios existe. Trotta. Madrid. 2012. 168 pp.

Hi ha haver un moment en què Flew (1923-2010) era el paradigma de l’ateisme derivat del neopositivisme lògic elaborat a Cambridge (B.Russell, G.E.Moore, el primer Wiitgenstein) i Oxford (J.L.Austin, G.Ryle, A.J.Ayer) i del què el Cercle de Viena (Carnat, Neurath) en serà el màxim representant. Per a tots ells les qüestions teològiques i filosòfiques no eren més que pseudo-problemes, proposicions a les què no calia dedicar gaire atenció ja que no tenien una correspondència explícita en el món dels fets. Quan el 1966 Flew publiqui el seu cèlebre assaig “God and Philosophy” quedarà consagrat com el màxim representant de l’ateisme modern, però el 2004 notifica a Habermas que abandona l’ateisme i s’acosta a un deisme simpatitzant amb l’anomenat “disseny intel·ligent”. L’ateu més famós canvia d’opinió i s’inicia una polèmica que encara dura ja que el seu entorn assegura que aquesta conversió va tenir lloc quan Flew estava greument afectat d’una malaltia mental.

Francesc-Xavier Marín