Amador Vega

Amador Vega. Tres poetas del exceso. La hermenéutica imposible en Eckhart, Silesius y Celan. Fragmenta Editorial. Barcelona. 2011. 124 pp.

¿Prové la dimensió excessiva inherent a la mística al fet de referir-se al desig d’un Absolut que per definició se’ns escapa, o més aviat és originada per forçar el llenguatge fins el límit del possible? Aquest assaig aspira a quelcom en aparença paradoxal com és dur a terme una hermenèutica impossible, és a dir, explicitar fins a quin punt els tres autors estudiats, mitjançant la transgressió del llenguatge, incapaciten per traduir les imatges en conceptes. En efecte, el desert (Eckhart), l’abisme (Silesius) i les tenebres (Celan) són les xifres de l’esforç (condemnat a la bestreta a un cert fracàs) d’interpretar la vivència mística. Tal com van fer en el seu moment els tres místics de l’assaig, també Amador Vega sap buscar allò màxim en allò mínim, explicitar que les moltes paraules no ens apropen més a la vivència espiritual sinó més aviat la nuesa de l’autodescentrament, el buit revelador de la petjada, la tensió de l’absència o les possibilitats suggerides per l’esperança. No hi ha terra promesa sense èxode, progressió sense renúncia ni mística sense mots que, més que pronunciats, són insinuats.

Francesc-Xavier Marín