Adriana Cavanero

Cavarero, A. Horrorismo. Nombrando la violencia contemporánea. Anthropos. Barcelona. 2009. 203 pp.

Es difícil decidir si ens ha tocat viure un temps més pacífic o més violent que abans. No hi ha dubte que la tecnologia posada al servei de la violència incrementa exponencialment la seva magnitud, i que la seva presència en els mitjans de comunicació de masses li confereix una repercussió a vegades desmesurada. Però aquí a l’autora li interessa insistir en aquell tipus de violència que, per la seva repugnància, es vincula més al camp semàntic de l’horror que al del terror. És “horrorista” aquella violència que, apuntant a la casualitat de la víctima, multiplica la imprevisibilitat de les circumstàncies possibles però identifica la singularitat de qui la pateix. Sota els símbols de Medusa i Medea, trobem la violència “horrorista” en tots aquells casos en què les víctimes, inermes, esdevenen éssers humans en dissolució: els genocidis de tot tipus, les modernes guerres que causen “danys col·laterals”, el màrtir que se suïcida sacrificant a qui està al seu costat o els torturadors deshumanizats. L’“horrorisme” impacta d’una manera brutal precisament perquè qui l’aplica no es limita a la destrucció de la víctima, sinó que sucumbeix a la indiferència davant del patiment aliè. Segons l’autora, hem assolit un grau de deshumanització tan elevat que els conceptes tradicionals per referir-se a la violència (guerra, terrorisme…) resulten disfuncionals perquè posen l’accent en l’objectiu dels assassins en comptes de considerar el patiment de les seves víctimes.

Francesc-Xavier Marín