Dídac P.Lagarriga. Eco-Yihad. Apertura de conciencia a través de la ecología y el consumo halal. Bellaterra. Barcelona.2014. 138 pp.

La qüestió del halal va més enllà de ser un simple certificat que acompanya uns aliments per configurar-se com un dels plantejaments més ecològics de l’actualitat. La unitat, l’equilibri i la cooperació són les guies que asseguren una relació responsable amb la naturalesa. Una proposta d’espiritualitat encarnada que busca la pau amb l’entorn a través de l’esforç ètic i el desenvolupament sostenible.

Francesc-Xavier Marín

Digha Nikaya. Diálogos mayores de Buda. Trotta. Madrid. 2010. 174 pp.

Notable edició dels tres primers discursos o diàlegs del Digha Nikaya (d’un total de 34), que són la principal font d’informació sobre el budisme therevada en el seu estat originari. Pertanyents a l’anomenat cànon pali, aporten inestimables dades sobre el pensament de Buda a propòsit de la disciplina dels monjos (actituds, ocupacions, manutenció…), el corpus doctrinal del creient (fe, control dels sentits, autoconsciència…) així com del sistema de castes llavors imperant. El caràcter amè dels discursos (que els traductors han sabut reflectir perfectament) ens il·lumina sobre allò realmente important per al Buda: sense saviesa ni conducta recta les nostres paraules i els nostres actes no són més que vanitat. Qui aspiri al perfeccionament moral ha de destacar per la seva compassió envers tots els éssers, l’equanimitat i la serenor.

Francesc-Xavier Marín.

Bramon, D. (2007). Ser dona i musulmana. Cruïlla-Fundació Joan Maragall. Barcelona. 190pp.

L’anàlisi de qualsevol fenomen cultural demana considerar  una pluralitat de variables si no es vol caure en la simplificació caricaturesca. Malauradament trobem massa libres que treballen amb l’implícit d’una visió essencialista de la cultura i en neguen la dimensió històrica. Tanmateix, el llibre que presentem destaca pel rigor expositiu i el gust curós pel detall. Com bé observa l’autora, la vida de les musulmanes no es regeix exclusivament per uns factors religiosos que, per bé que considerats immutables en tant que revelats per Déu, no poden sinó inculturar-se en cadascuna de les societats on l’islam ha trobat cabuda. Així, amb precisió, l’autora repassa allò que sobre les dones en diuen l’Alcorà, la sunna i la xaria, els punts de vista tradicionals i els reformistes. Constatem, doncs, que el debat no ha estat mai esgotat en temes com els càstigs corporals, la gestió de la sexualitat o la vida familiar i social. Més enllà dels tòpics i de les tergiversacions l’autora mostra com les desigualtats no provenen de la doctrina d’un islam que viu temps efervescents que conviden als canvis.

Francesc-Xavier Marín

Domingo Cía Lamana. El poder narrativo de la religión. PPC. Madrid. 2011. 317 pp.

El llenguatge ens configura, tant a nivell individual com col·lectiu. Les paraules ens posen en relació amb els altres i ens permeten elaborar cosmovisions que faciliten la nostra instal·lació en la realitat. Això val per a totes les dimensions d’allò que anomenem cultura. Des d’aquesta perspectiva pot afirmar-se que ,en certa mesura, la religió no és més que l’esforç per posar paraules a les vivències més radicals de la condició humana: paraules de la divinitat adreçades a la humanitat en forma de revelació i paraules humanes adreçades a Déu en forma de pregària. No hi ha autèntica identitat sense aquesta capacitat narrativa d’expressar i d’expressar-se, sense la possibilitat de narrar històries que il·lustrin l’afany de construir un espai i temps humans. No es tracta de narrar per demostrar o per convèncer sinó per dir allò més íntim d’un mateix.

Francesc-Xavier Marín

Duccio Trombadori. Conversaciones con Foucault. Pensamientos, obras, omisiones del último maître-à-penser. Amorrortu. Madrid. 2010. 158 pp.

Un dels mèrits d’un bon entrevistador és fer transparent l’entrevistat, ajudar a entendre la lògica del seu pensament com si d’una biografia intel·lectual es tractés. Les precises preguntes de Trombadori ho aconsegueixen sobradament amb un autor difícil com Foucault, un personatge aficionat als marges, a les anomalies i a la crítica de la rigidesa en tots els àmbits de l’existència. Sota el guiatge de Trombadori descobrim la raó de l’interès de Foucault per allò exclòs de la història de les idees: les experiències límit que posen en qüestió les fronteres establertes. És Foucault en estat pur: la denúncia dels codis socials, la defensa de la irracionalitat, la refundació de les ciències humanes, la reformulació de les identitats sexuals, la identificació del saber com a desig de submissió, el desvelament de la veritat com a efecte d’una ficció del pensament, el desemmascarament de l’intel·lectual al servei dels sistemes disciplinaris del poder… Després de Marx, Nietzsche i Heidegger, Bataille i Bachelard, Foucault resisteix com a testimoni inclassificable de la destrucció de la raó i de la subjectivitat humiliades.

Francesc-Xavier Marín

Husserl, E. La filosofía, ciencia rigurosa. Encuentro. Madrid. 2009. 86 pp.

Des que publiqués les Investigacions lògiques, Husserl va estar immers en un relativament llarg silenci editorial. Tanmateix, quan el 1911 la revista Logos li sol·liciti un article que presenti la singularitat del mètode fenomenològic veurà l’ocasió de posar en solfa l’actualitat del seu pensament. De forma significativa aquí, malgrat tot, Husserl no centra la peculiaritat de la fenomenologia en aquells elements que l’han feta coneguda (l’epoché i la reducció eidètica) sinó en un aspecte de major transcendència: contra els corrents llavors de moda (el neokantisme i l’historicisme) s’imposa el record que l’aspiració de la filosofia a ser una ciència rigorosa passa indefectiblement per sotmetre a crítica l’aparent solidesa del saber. Cadascú ha d’aplicar-se l’imperatiu d’investigar per si mateix la validesa de les conviccions que el fonamenten.

Francesc-Xavier Marín

El misterio de la diosa Tripura. Tripura Rahasya. José J. de Olañeta. Palma. 2009. 180 pp.

Totes les tradicions espirituals han incorporat fins i tot aquells seguidors que manifiesten les conductes més extravagants i les actitud més xocants. L’escola tàntrica, vinculada a l’advaita vedanta, destaca per una precisa anàlisi psicoespiritual de la consciència d’aquells éssers humans que, alliberats en vida de les aparences, són socialment percebuts com a bojos. El Tripura Rahasha (atribuït a Sumedha Haritayana en el segle X) intenta exposar en forma de relats de Dattatreya a Parasurama la concreció ètica d’una metafísica que combina en una Unitat essencial la imaginació, la voluntat i el desig. Trobarem aquí, en una formulació altament suggerent, fines observacions sobre la divinitat, el culte, la pregària, la consciència i la ment, el desaferrament, els obstacles de la vida i la futilitat de l’argumentació.

Francesc-Xavier Marín

El sutra del loto. Barcelona. Herder. 2015. 348 pp.

El sutra del lotus és, indiscutiblement, el text budhista més comentat. Escrit en sànscrit vers el segle II, en el 406 es fixa la versió xinesa elaborada pel monjo Kumarajiva en la què es basa la Societat Soka Gakkai per a la present traducció. El text, que recull una cèlebre predicació de Budha, descriu amb tot luxe de precisió deu nivells d’existència regits per una única llei còsmica que ens condueix a la il·luminació suprema. La novetat del sutra del lotus rau bàsicament en el fet que eixampla la possibilitat d’assolir la budeïtat a tots els éssers humans, enfront d’una proposta inicial que l’assignava només als monjos dedicats a l’estudi i l’ascesi. No es tracta en aquest text d’una exposició sistemàtica sinó d’insinuacions complexes, d’acord amb la tradició segons la qual la Veritat no pot ser expressada en paraules.

Francesc-Xavier Marín

El sutra del loto. Barcelona. Herder. 2015. 348 pp.

El sutra del lotus és, indiscutiblement, el text budista més comentat. Escrit en sànscrit vers el segle II, en el 406 es fixa la versió xinesa elaborada pel monjo Kumarajiva en la què es basa la Societat Soka Gakkai per a la present traducció. El text, que recull una cèlebre predicació de Buda, descriu amb tot luxe de precisió deu nivells d’existència regits per una única llei còsmica que ens condueix a la il·luminació suprema. La novetat del sutra del lotus rau bàsicament en el fet que eixampla la possibilitat d’assolir la budeïtat a tots els éssers humans, enfront d’una propuesta inicial que l’assignava només als monjos dedicats a l’estudi i l’ascesi. No es tracta en aquest text d’una exposició sistemàtica sinó d’insinuacions complexes, d’acord amb la tradició segons la qual la Veritat no pot ser expressada en paraules.

Francesc-Xavier Marín

Elena Nájera – Fernando Miguel Pérez. La filosofía y la identidad europea. Pre-textos. Valencia. 2010. 383 pp.

Les dificultats de la cohesió interna d’Europa mostren ben clarament les diferents tensions que l’habiten i que la configuren com a un àmbit contradictori. Europa està conformada per una sèrie de particularitats que impedeixen la seva reducció a la unitat: no té, doncs, una essència que dictamini el seu ésser sinó una dialèctica que la manté en tensió permanent. Alhora clàssica i moderna, cristiana i secular, cosmopolita i imperialista, orgullosa i acomplexada, Europa ha de trobar el seu lloc en un context de globalització on el més fàcil és perdre la pròpia identitat. En aquesta tasca hi juga un paper de primer ordre la filosofia amb la seva proposta de les humanitats com a eix ètic que pren en consideració la dimensió utòpica d’allò que Europa podria arribar a ser.

Francesc-Xavier Marín