Yalal al-Din Rumi. Fihi-ma-fahi (En esto está lo que está en eso). Azul. Barcelona. 2000. 251 pp.

El persa Yalal al-Din Rumi (1207-1273) és conegut Occident per ser el fundador de l’orde dels mevlevi o dervixos que busquen la comunió amb Déu a través de la dansa giratòria: simulant la rotació i la translació dels planetes al voltant del sol s’expressa simbòlicament la necessitat que la vida humana giri al voltant de Déu. Amb aquesta obra en prosa Rumi intenta manifestar que l’autèntica mesura d’un ensenyament la dóna el deixeble que troba en els consells del seu mestre allò que és incapaç de descobrir per ell mateix. Comentant didàcticament versicles de l’Alcorà o sentències de Muhàmmad Rumi porta la mística islàmica al seu cim: la claredat verbal de les seves exposicions, la potència de les seves narracions i el suggeriment de les seves imatges fan d’aquesta obra una de les més importants de l’Islam de tots els temps.

Francesc-Xavier Marín

Yosef Hayim Yerushalmi. El Moisés de Freud. Judaísmo terminable e interminable. Trotta. Madrid. 2014. 200 pp.

En ple auge del nazisme, quan el Tercer Reich cometia una de les més grans manifestacions de barbàrie de tots els temps, Freud gosa publicar “Moisès i la religió monoteista”. L’escàndol va ser majúscul: per part dels erudits perquè van entendre que Freud confonia els relats bíblics amb una història que havia de llegir-se literalment; i per part de molts jueus i intel·lectuals perquè van pensar que les tesis defensades per Freud no feien més que alimentar l’antisemitisme… El cert és que la reflexió sobre Moisès travessa tota la vida de Freud com una guia permanent no només sobre la condició jueva sinó també sobre el paper de la religió, sobre la naturalesa de la història o sobre la psicoanàlisi aplicada. Yerushalmi ressegueix amb precisió les dades i replanteja qüestions que fins ara es creien respostes mostrant què queda de la pretensió freudiana de convertir la psicoanàlisi en l’última metamorfosis del judaisme.

Francesc-Xavier Marín

Zeev Grinvald. Las puertas de la ley. Obelisco. Barcelona. 2006. 575 pp.

Obra bàsica del cabalista espanyol Josef Ben Efraim Karo, el Shulján Aruj (la Taula Disposada) es va editar a Venècia el 1565 i va esdevenir automàticament un dels textos legislatius més importants del judaisme. L’obra que aquí presentem és el resum més complet del Shulján Aruj, oferint-se com una porta d’entrada (d’aquí el títol) a la Torà en forma de recopilació de les lleis més transcendents dels llibres sagrats jueus. En efecte, el llibre segueix la Mishná Berurá d’Israel Medir Hakoen, conegut com Jafetz Jaim, citant també les decisions rabíniques de les comunitats rabíniques en els casos en què difereixen de la interpretació habitual. Trobem, així, interessants reflexions sobre l’ordre del dia i de l’any, les benediccions, el shabat, el kashrut, les ofrenes i delmes, l’estudi i el vestuari, la circumcisió, les relacions interpersonals, el comerç i dol.

Francesc-Xavier Marín