Sutra del corazón. Kairós. Barcelona. 2003. 128 pp.

L’escola mahayana aspira a ensenyar a l’ésser humà a realitzar la seva autèntica naturalesa de forma perfecta. Aquest principi bàsic que inspira multitud d’escoles queda plasmat en els 600 volums del Mahaprajna Paramita. El Sutra del Cor resumeix tot aquest ensenyament en 250 paraules de manera que, malgrat ser el sutra més breu, és considerat el que conté el nucli del budisme. Escrit en forma dialogal senyala com accedir a l’essència més immediata de les coses a través de la renúncia a l’aferrament a la realitat exterior i al flux dels nostres pensaments. Mitjançant l’exercici de la perfecció de la saviesa aprendrem a descobrir la vacuïtat (sunyata) dels cinc agregats que ens componen: organisme, sensació, concepció, volició i consciència. En la present edició se segueix la versió tibetana del segle VIII i s’acompanya d’un excel·lent comentari del lama Rinpoche.

Francesc-Xavier Marín

Swami Sri Yukteswar. La ciencia sagrada. Self-Realization Fellowship. USA. 2013. 138 pp.

Yukteswar (1855-1936) encarna a la perfecció l’ideal tradicional de rishi hindú: la disciplina de la pregària, el dejuni i la meditació condueix a la il·luminació. Com tants hindús de la seva generació, Yukteswar contraposava l’Occident tecnològic a una Índia espiritual, de manera que no sorprèn que enviés als Estats Units els seus deixebles per iniciar els occidentals en la pràctica del kriya ioga com a camí per accedir a la Saviesa.

Francesc-Xavier Marín

Taira Shigesuke. El código del Samurai. Kairós. Barcelona. 2005. 154 pp.

Els samurais van aparèixer com a una especialització de l’aristocràcia: el fill primogènit heretava els privilegis del pare mentre que els altres fills esdevenien samurais o monjos. Mica a mica el samurai passa de ser un assistent a ser un bushi (guerrer, cavaller), un poder paral·lel al civil i, sovint, molt més potent. Efectivament, la política de sakoku (aïllament nacional) adoptada pels shoguns entre 1639-1854 va contribuir en gran mesura a l’augment de la influència dels samurais. Amb les reformes socials de Tokugawa en el segle XVII els samurais passen a ser una classe administrativa, dedicada a les arts marcials, a l’ensenyament del confucianisme o a la medicina i el mecenatge. Paradoxalment això va comportar l’abandonament progressiu de l’activitat guerrera fins el punt de considerar apropiat recollir el codi del samurai en el text que aquí presentem, redactat per Shigesuke entre els segles XVII i XVIII.

Francesc-Xavier Marín

Tariq Ramadan. Muhammad: Vida y enseñanzas del Profeta del Islam. Kairós. Barcelona. 2009. 280 pp.

Pocs intel·lectuals contemporanis es troben essent l’eix de profundes controvèrsies com Tariq Ramadan (Ginebra, 1962).  Els seus antecedents familiars i les seves opinions l’han convertit en un punt de referència per a molts: per a uns com a guia per a la reforma de l’islam que convé seguir, i per a d’altres com a cripto-terrorista que cal combatre. Acusat de practicar un doble llenguatge, Ramadan sabia que, tard o d’hora, no n’hi hauria prou amb la seva tasca com a filòsof (amb una tesi sobre Nietzsche) i com a islamòleg (amb una tesi sobre el reformisme) i que hauria de definir-se com a creient. Fa anys que els seus llibres van en aquesta direcció, però tothom esperava allò que realment defineix un creient musulmà: la seva visió sobre la vida del profeta Muhammad. Per això el llibre que aquí presentem no es una simple biografia sinó un assaig de meditació espiritual que aspira a mostrar la validesa dels ensenyaments del Profeta per a nosaltres. En paral·lel a la lectura del llibre és molt il·lustratiu visitar la pàgina web de l’autor: www.tariqramadan.com/

Francesc-Xavier Marín

Teresa Forcades. La teología feminista en la historia. Fragmenta Editorial. Barcelona. 2011. 141 pp.

 Tota teologia digna d’aquest nom ha de prendre com a punt de partida l’esforç per comprendre. Justament per això  no pot esquivar totes aquelles situacions contradictòries que interpel·len la fe i, per tant, conviden a una crítica alliberadora de les explicacions superficials i habituals. Es tracta, en definitiva, d’una teologia encarnada en les situacions humanes, solidària dels esforços humans per trobar un sentit. Teresa Forcades, a través de la presentació de la singularitat de la vivència d’algunes dones de diferents èpoques, ens demostra que les dones no són un problema per a la teologia ni per a la pastoral, sinó que tenen un problema en una societat i una església patriarcal i masclista.

Francesc-Xavier Marín

Teresa Forcades, Angela Volpini. Una nueva imagen de Dios y del ser humano. PPC. 2013. 83 pp.

Excel·lent treball de Laia de Ahumada posant cara a cara Forcadas i Volpini amb la seva proposta de construcció d’una nova humanitat a partir de reflexions sobre la mort i el patiment, l’amor i la plenitud. Valuós testimoni de compromís d’unes autores que revelan el potencial transformador de la fe des de la radicalitat de les conviccions, combinant la sencillesa expositiva amb la suggerència dels continguts.

Francesc-Xavier Marín

Thich Nhat Hanh. El miracle de l’atenció plena. Una introducció a la pràctica de la meditació. Pagès editors. Lleida. 2015. 109 pp.

Quan l’espiritualitat perilla de degenerar en coaching o counseling com a un abús de l’autotranscendència humana convé retornar als orígens incontaminats que no aspiren a la manipulació. Escrit en forma de carta als seus monjos el 1974, el text de Nhat Hanh recorda que la meditació espiritual no consisteix en relaxació per controlar els impulsos ni en un procés d’autoconeixement, sinó en el compromís enmig de les circumstàncies més difícil. L’objectiu últim de la meditació no és simplement la presa de consciència del present sinó enfortir el vincle ètic amb la realitat. Nhat Hanh va ser proposat al premi Nobel de la Pau per haver proposat aquesta síntesi entre el buddhisme theravada i mahayana que recorda que no hi ha espiritualidad sense compassió.

Francesc-Xavier Marín

Thomas Kaufmann. Martín Lutero. Vida, Mundo, Palabra. Trotta. Madrid. 2017. 136 pp.

Fa cinc segles que Luter va iniciar un moviment de profunda renovació de la manera humana d'instal·lar-se en una realitat que havia canviat radicalment de forma hiperaccelerada en poc temps. Recolzant-se en l'antropocentrisme de l'humanisme del Renaixement, actualizant la configuració de la fe cristiana, creant l'alemany contemporani i aprofitant la cosmovisió de la nova ciència, Luter és un dels iniciadors del que hem decidit anomenar "Modernitat". A punt d’iniciar la commemoració dels 500 anys de la Reforma el llibre de Kaufmann és una excelent introducció per entendre tot el que hi ha en joc en aquest moviment espiritual: la religió viscuda en profunditat no canvia només la vida del creient sinó que deixa una petja que configura una nova cosmovisió.

 Francesc-Xavier Marín

Santo Tomás de Aquino. Suma Teológica mínima. Tecnos. Madrid. 2014.169 pp.

Entre els molts mèrits de Tomàs d’Aquino es troba haver realitzat una síntesi esplèndida del racionalisme naturalista aristotèlic i de l’idealisme espiritualista platònic adaptant-los a la singularitat de la cosmovisió cristiana. Les tres parts de la Summa Theologica ja van ser resumides el 1990 per Peter Kreeft que ara presenta un resum de la síntesi centrant-se en els continguts filosòfics.

Francesc-Xavier Marín

Tratado de la Flor de Oro del Uno Supremo. José J. de Olañeta editor. Barcelona. 2008. 197 pp.

Considerat com una de les millors síntesis entre el budisme i l’hinduisme aquesta obra destaca per moltes singularitats, entre les quals no són les menys importants l’absència quasi absoluta d’argumentació doctrinal i de contínues digressions. Descobert a Occident el 1920, el tractat intenta configurar-se com una potent introducció a l’alquímia espiritual conforme a la tradició esotèrica de l’esquema del yin i el yang. Amb una infinitat de metàfores difícilment superable es descriuen diverses estratègies per eliminar els obstacles a la il·luminació. Una complexa exposició a partir de nombres, elements de la naturalesa i colors ensenyarà al deixeble la relació entre la vacuïtat del cor i la plenitud de l’existència.

Francesc-Xavier Marín