Rudolf Otto. Mística de Oriente y Occidente. Sánkara y Eckhard. Trotta. Madrid. 2014.360 pp.

Rudolf Otto (1869-1937) es va moure amb comoditat entre disciplines: per una banda entre la teologia (tesi doctoral sobre Luter) i la filosofia (tesi doctoral sobre Kant), entre la teologia i les ciències de la religió (és un dels capdavanters de la història comparada i de la fenomenologia de la religió), alhora que compagina la reflexió teòrica amb el treball de camp. Les seves reflexions sobre conceptes clau com ara els de sagrat/sant i numinós han fet que el nom d’Otto vagi inextricablement lligat a l’anàlisi moderna dels fenòmens religiosos a partir de la noció de Misteri: allò essencial de la religió correspon a experiències no-racionals i no-sensorials que suggereixen el pressentiment de quelcom alhora tremendum i fascinans.  Ja el 1917 Otto havia exemplificat aquest concepció en l’estudi de la mística hindú, i resumeix les seves intuïcions el 1926 en l’obra que ara ha estat traduïda: prenent com a referència Eckhart i Sánkara descobrim el rerefons compartit entre les religions.

Francesc-Xavier Marín

Rudolf Otto. Ensayos sobre lo numinoso. Trotta. Madrid. 2009. 256 pp.

Pocs autors com Rudolf Otto (1869-1937)han contribuït de manera tan decisiva a l’actual comprensió dels fenòmens religiosos. Fidel a la seva doble formació filosòfica (Kant) i teològica (Luter) i precursor de la fenomenologia de la religió, el seu llibre “Das Heilige” (1917) va marcar un punt d’inflexió definint allò sagrat com a misteriós i numinós, és a dir, com a quelcom que pertany a una vivència no essencialment racional sinó inefable i ambivalent: alhora percebuda com a fascinant i com a tremenda. La religiositat es defineix, doncs, com a sentiment d’absoluta dependència d’aquesta realitat sagrada. I és que, per a Otto, allò que realment poden aportar les ciències de la religió no té tant a veure amb Déu quant amb la vivència espiritual de la santedat entesa com un a priori. Per això, en aquesta recopilació de 25 assajos breus que Otto va anar afegint a Das Heilige al llarg dels anys, trobem aquells elements que determinen la naturalesa de l’homo religiosus (el Déu absolutament heterogeni, la vivència mística i profètica, el culte y la salvació...) i que constitueixen alhora la complexitat i riquesa del fenomen religiós.

Francesc-Xavier Marín

Rudolf Otto. Mística de Oriente y Occidente. Trotta. Madrid. 2014. 359 pp.

Hi ha qui assegura que la complexitat dels fenòmens religiosos troba el seu màxim exponent en les expressions de la mística. Otto, pioner dels estudis de fenomenologia de la religió, va aprofitar les conferències Haskell pronunciades a Ohio per publicar aquesta obra el 1926 i replantejar-se fins a quin punt Orient i Occident són incommensurables. Prenent com a referència a Eckhart i a Sankara, Otto proposa que la mística no coneix fronteres (culturals, religioses, lingüístiques) precisament perquè prové del més profund de l’ésser humà.

Francesc-Xavier Marín

Russ Harris. Cuestión de confianza. Del miedo a la libertad. Sal Terrae. Santander. 2012. 294 pp.

Trobar orientació existencial no ha estat mai una qüestió fàcil de gestionar i tota mena d’artefactes culturals (des de la filosofia a la religió, des de la ciència a l’ètica...) han dedicat segles a buscar pautes útils. Un dels més reputats experts en la Teràpia d’Acceptació i Compromís ens ofereix la seva recepta per adquirir la necessria autoconfiança per dur a terme la tasca d’ésser humans. Amb tots els defectes de la majoria de les obres d’autoajuda, també aquí l’autor explicita elements de sentit comú resumits en deu regles que, al cap i a la fi, ens asseguren que no hi ha res com viure d’acord amb uns valors.

Francesc-Xavier Marín

Salvador Giner. El porvenir de la religión. Fe, humanismo y razón. Herder. Barcelona. 2016. 160.

Les tesis de la secularització que augurava l’extinció de la religió com a resultat de l’acceptació dels postulats de la Modernitat no s’ha complert, al menys tal com la va prognosticar en el segle XIX els seus profetes. La causa ha de buscar-se en la nostra constitutiva condició creient, que abarca des de la consideració tradicional de l’ésser humà com a religós fins els postulats dels succedanis  de la religió que actuen com a substituts que mundanitzen allò sagrat. La proposta de Giner és la defensa d’una experiència humanista basada en un fort arrelament en els valors i en la racionalitat per fer front a l’ ambiguïtat de la religió i el dogmatisme de les institucions religioses. El porvenir de la civilització humana basada en la llibertat es fonamenta en un humanisme laic que es conforma amb la immanència i renuncia a la transcendència. Humanisme cívic i naturalisme racional.

Francesc-Xavier Marín

Samuel Beckett. Rumbo a peor. Lumen. Barcelona. 2001. 88 pp.

Es tracta d’una de les obres que millor reflecteix la consciència de la crisi lingüística que ha caracteritzat el segle XX: al tema del fracàs del llenguatge a l’hora d’expressar la realitat (tant la interior com l’exterior) se li afegeix, malgrat tot, la necessitat de seguir intentant anomenar les coses. Si Beckett sempre ha estat un autor difícil de llegir, aquesta obra supera tot l’imaginable. L’autor irlandès va canviar de llengua per dificultar la seva expressió escrita, va crear cada vegada textos més breus i sintètics per qüestionar la validesa del llenguatge, i va escriure sobre la impossibilitat d’escriure. Publicada el 1983 aquesta obra (que completa la trilogia iniciada amb “Companyia” i “Mal vist, mal dit”) porta a la paradoxa totes les contradiccions del llenguatge: el propi Beckett va dir que mai no hauria d’haver escrit aquest llibre i es va negar a traduir-lo argumentant que no podria suportar la pèrdua que això comportaria.

Francesc-Xavier Marín

Sandra Buxaderas. Com viure Jesús en família. Pòrtic. Barcelona. 2013. 255 pp.

La fe es basa en la transmissió d’unes experiències transformadores, i és justament això el que està en crisi en la nostra societat. Cada cop més pares constaten que els fills no comparteixen els valors i les actituds que han regit la seva vida. L’autora resumeix entrevistes amb 15 famílies que expliquen amb senzillesa com la vida quotidiana els fa revisar les seves conviccions espirituals en vistes a presentar als seus fills la prioritat del seguiment de l’evangeli. Exemple de com la fe profundament arrelada és capaç d’influir en les persones definint un estil de vida caracteritzat per l’amor i el compromís, la generositat i pregària, actuant com a revulsius d’unes vides que perillen esdevenir monòtonament centrades en les pròpies preocupacions.

Francesc-Xavier Marín

Santiago Gabiña. La sociedad del ocio y la religión. San Pablo. Madrid. 1999. 231 pp.

Gabiña ens ofereix en aquesta obra una interessant reflexió sobre aquell fenomen que ha estat anomenat la revolució cultural de l’oci. Una completa anàlisi d’allò que ha representat l’oci des de l’època clàssica fins l’era postindustrial ens permet descobrir els elements característics d’aquest fenomen: el descans (alliberament), la diversió (gratuïtat) i el desenvolupament (creixement personal). Sense oblidar els elements negatius de la moderna civilització occidental (consumisme, massificació, soledat) l’autor té interès en destacar les aportacions benèfiques de l’oci en relació amb la festa, el joc, la música i el turisme. En la segona part de l’obra, després de mostrar la visió budista de l’oci, se’ns ofereix allò que podríem anomenar una “teologia de l’oci” a partir del pensament de Jesús, sant Benet, sant Francesc d’Assís, sant Ignasi de Loiola.

Francesc-Xavier Marín

Senén Vidal. El proyecto mesiánico de Pablo. Sígueme. Salamanca. 2005. 366 pp.

Els documents cristians més antics que es conserven mostren que l’esperança present en les cartes paulines no són una creació original de Pau sinó un producte de  la peculiar autocomprensió de Jesús i de la comunitat cristiana primitiva. En aquest sentit Pau no és una figura única al marge del moviment iniciat per Jesús, ni l’autèntic fundador del cristianisme, ni un reformulador del judaisme-cristianisme en terminologia gnòstica, mistèrica, hel·lenista, estoica o cínica... La tesi del llibre és que el projecte de Pau és eminentment messiànic en el sentit que està centrat en la instauració del Regne. En efecte, com sabem, no es troba en els textos paulins predominantment una reflexió sobre Déu, l’ésser humà, Crist o l’església, sinó el pes fonamental de l’esdeveniment del regne messiànic que obliga Pau a repensar totes les seves categories com a teòleg i com a missioner.

Francesc-Xavier Marín

Vidal, S. Hechos de los Apóstoles y orígenes cristianos. Sal Teaae. Maliaño. 2015.175 pp. 

L’autor explica com ha de passar-se de la imatge apologètica propugnada pels Fets a una mirada més ajustada a les dades històriques: una comunitat cristiana originària preocupada per mantenir la cohesió doctrinal davant d’una profunda divisió interna entre els corrents vinculats a les pràctiques del judaisme, els partidaris de l’obertura al món gentil, i els adeptes a la tradició joànica. Gran lliçó sobre com gestionar la diversitat interna alhora que es viu obert a l’exterior.

Francesc-Xavier Marín