Óscar A. Rodríguez Madariaga. Sin ética no hay desarrollo. Narcea. Madrid. 2014. 87 pp.

El capitalisme neomaquiavèlic sembla intrínsecament unit al desafiament ecològic, la crisi econòmica o el desigual repartiment de la riquesa. El desenvolupament no consisteix en una qüestió tècnica sinó en un plantejament ètic. Per això no és suficient apel·lar a la virtut dels individus sinó que han de buscar-se alternatives a nivell social i mundial que Madariaga troba en la doctrina social de l’Església.

Francesc-Xavier Marín

Oscar Garrido Guijarro. Arrancados de la tierra prometida. Comunidades árabes cristianas en Oriente Medio. San Pablo. Madrid. 2016. 295 pp.

L’actualitat internacional ha explicitat la difícil situació dels cristians en el seu històric lloc d’orígen: se senten abandonats per Occident i, alhora, ciutadans de segona en unes societats islamitzades. L’autor repassa la diversitat d’aquestes comunitats cristianes i la seva situació com a minoria i, per bé que no obvia que un nombre significatiu de cristians recolzen les dictadures àrabs, és excessivament deutor dels informes del Departament d’Estat nordamericà i d’analistes islamòfobs com Bat Ye’or.

 Francesc-Xavier Marín

Oscar Pujol – Atilano Dominguez. Patañjali – Spinoza. Pre-Textos. Valencia.2009. 221 pp.

L’obra posa en relació dues antropologies d’entrada completament distants, una d’elles característica de l’escola samkhya i l’altra resultat del creuament entre hel·lenisme i judaisme. Tant Patañjali com Spinoza es neguen a obviar el dilema ment/cos que perilla de fer recaure en el materialisme o l’idealisme, i proposen la unitat essencial de la substància: Spinoza en l’ordre geomètric, Patañjali en l’experiència de la ment concentrada. En tots dos sobresurt l’ideal de la saviesa, l’afirmació de l’afinitat indestructible entre el sujecte i l’univers en una interdependència jeràrquica, la possibilitat de superar la dicotomia entre allò intern i allò extern. En tots dos la consciència es contempla a ella mateixa en la diversitat del món, com la llum mostra la policromia quan travessa el diamant.

Francesc-Xavier Marín

Williams, P. – Tribe, A. – Wynne, A. Pensamiento budista. Herder. Barcelona. 2014. 440 pp.

La reedició del cèlebre assaig sobre el budisme orientat a estudiants incorpora no poques innovacions respecte de l’edició original de 2000, especialment en el terreny de l’estudi del mahayana i del budisme tàntric. Centrat en el budisme indi dels inicis, aquest llibre proposa un recorregut didàctic a partir de les doctrines principals. Tanmateix, per bé que s’insisteix en el fet que el plantejament filosòfic té transformadores implicacions espirituals, la dimensió ètica és tractada de forma excessivament breu si es considera que el budisme consisteix en el seguiment d’un camí pràctic que aspira a il·luminar l’ésser humà per deslliurar-lo del patiment a través de l’extinció del desig. Es tracta d’una transformació mental que ha de conduir-nos al desaferrament, la compassió i la saviesa. L’afany didàctic del llibre comporta la incorporació d’un qüestionari per a què el lector s’autoavaluï, per bé que hem de lamentar algunes opcions de la traducció discutibles com, per exemple, traduir compassió per amor.

Francesc-Xavier Marín

Paco Soto. El islamismo político en Marruecos. Retrato desde dentro. Flor del Viento. Barcelona. 2005. 203 pp.

Les promeses de canvi fetes per Mohamed VI a la seva arribada al tron el 1999 no han cobert les expectatives socials. És cert que s’ha reformat el codi de família, que hi ha un major nivell de llibertats públiques i que s’està revisant la repressió duta a terme durant el regnat de Hassan II, però encara faltaria reformar la constitució i les lleis fonamentals per incentivar la societat civil. Els partits històrics (Unió Socialista, Istiqlal) estan en crisi, la corrupció és ingent i per a molts l’emigració és l’única sortida. En aquest context els islamistes guanyen adeptes i cal considerar fins a quin punt poden ser una força de canvi o, més aviat, moviments reaccionaris. Tretze entrevistes a personalitats del món universitari, polític i periodístic ens ofereixen un retrat precís de la realitat marroquí amb l’objectiu d’aproximar-nos al nostre veí del sud que continua estant encara massa lluny.

Francesc-Xavier Marín

Paola dal Toso (ed) El Papa Francisco y las familias. San Pablo.  Madrid. 2014. 124 pp.

Hom ha d’acostumar-se al fet que la novetat del Papa Francesc comporti un boom editorial que intenta apropar el seu pensament al gran públic. Aquest llibre ho pretén comentant allò que han donat de sí les homilies papals al llarg d’un any de pontificat: la Trinitat model per a les famílies, la funció dels pares i dels fills, el paper dels avis, la transmissió de la fe en un temps convuls …

Francesc-Xavier Marín

Paolo Flores d’Arcais. Jesús. La invención del Dios cristiano. Trotta. Madrid. 2012. 92 pp.

Dura crítica del filòsof italià a l’estudi de Benet XVI sobre Jesús de Nazaret, en alguns moments fregant l’estil pamfletari, una mica repetitiu en alguns capítols, però certament interessant per observar com intenta demostrar que els textos del Nou Testament desmenteixen rotundament les afirmacions del Papa. Al capdavall, apunta Flores d’Arcais, el Jesús presentat en l’Alcorà s’apropa molt més al veritable Jesús històric que el dibuixat pel que ell anomena “acrobàcies teològiques” i “aquelarre d’autèntiques falsedats increïblement decebedores” de Benet XVI: Jesús no va ser mai cristià, no va fundar una església ni es va proclamar Messies sinó que va ser un profeta jueu apocalíptic itinerant al què els seus deixebles van  divinitzar posteriorment amb l’ajuda del poder imperial romà. Malgrat que la lògica d’aquests arguments ja és coneguda des de fa temps, sempre resulta il·lustratiu recuperar el debat entre la imatge de Jesús i el Crist dogmàtic de la fe amb pretensions d’historicitat.

Francesc-Xavier Marín

Paolo Sacchi. Historia del judaísmo en la época del Segundo Templo. Trotta. Madrid. 2004. 606 pp.

Des de fa dècades hi ha el convenciment entre els biblistes que l’estudi de l’època de l’exili a Babilònia aportarà molta llum sobre els aspectes essencials que, molts segles després, establiran les diferències determinants entre el judaisme i el cristianisme. El pas produït durant el segle VI a.C. de la influència egípcia a la babilònica i la persa va causar uns canvis a l’interior del judaisme que van marcar el seu posterior desenvolupament durant el període sadoquita, selèucida, macabeu i asmoneu. Així, la reflexió sobre la història provocada per l’exili força els jueus a repensar la seva concepció sobre la predestinació i el mal, sobre la salvació i el messianisme, sobre la vida més enllà de la mort, sobre allò pur i allò impur… D’aquesta manera el període comprès entre Nabucodonosor i Cir resulta decisiu per entendre els orígens posteriors del cristianisme.

Francesc-Xavier Marín

Paramahansa Yogananda. El yoga del Bhagavad Guita. Self-Realization Fellowship Foundation. USA.  2010. 198 pp.

Traducció i comentaris a aquesa obra magna del pensament espiritual que és la Bhagavad Guita per part de Yogananda (1893-1952), uns dels savis hindús que més va contribuir a la difusió d’aquest pensament a Occident. Com és conegut, la Bhavagad explica el retorn de l’ànima a Déu amb l’afany de restaurar aquesa comunió originària entre allò humà i allò diví en una unitat indivisible. Com acostuma a pasar en aquesta mena d’obres adreçades inicialment a un públic nordamericà, s’evita al màxim la reflexió especulativa per centrar-se exclusivament en la dimensió simbòlica del text, estratègia que li confereix un aire a mig camí entre l’esoterisme i el new-age.

 Francesc-Xavier Marín

Paramahansa Yogananda. Cómo conversar con Dios. Self Realization Fellowship. 2014. 45 pp.

Yogananda és un dels mestres espirituals hindús més coneguts a Occident. Format pels seus mestres en l’ortodòxia vedanta, es va desplaçar als Estats Units el 1920 per predicar la unitat essencial de totes les Escriptures sagrades. Aquesta confèrencia de Yoganada dictada a California el 1944 s’ha convertit en un dels textos més llegits per aquells que no busquen un mètode de meditació sinó una reflexió sobre la transcendència de l’oració. Tots aquells que perceben en les seves vides la presència de Déu trobaran en aquesta obra suggerents sentències sobre la fe com a poder de Déu en el nostre interior.

 Francesc-Xavier Marín