Nikkyô Niwano. Budismo para el mundo de hoy. Sígueme. Salamanca. 2013. 578 pp.

Els cinquanta anys del Vaticà II han de ser l’oportunitat per recordar aquells intel·lectuals que, des de tradicions espirituals diferents de la cristiana, en van rebre la influència directa. Entre aquests destaca el japonès Nikkyô Nawano (1906-1999) que va dedicar la primera meitat de la seva vida a l’estudi del Sutra del Lotus i la segona al diàleg interreligiós en la línia marcada per Nostra Aetate. Tot plegat el va dur a una renovació del budisme que es va concretar en la fundació de l’associació seglar Rissho Kosei-kai el 1938 i de la Conferència mundial de religions per la pau el 1970. Convertit en una de les figures espirituals més importants del segle XX, Niwano aprofundeix en els vincles espirituals que relliguen les diverses religions en la comuna recerca d’una única veritat. 

Francesc-Xavier Marín

Niklas Luhmann. La moral de la sociedad. Trotta. Madrid. 2013. 368 pp.

Una de les característiques que millor defineixen la Modernitat és aquella concepció segons la qual tots els fenòmens culturals que articulen una societat conformen esferes autònomes. És a dir, que contràriament a la idea tradicional segons la qual la religió constituïa l’eix vertebrador al voltant del qual s’organitzava la totalitat de la vida social, en un món modern cada element cultural (la política, l’ètica, l’economia, el dret, l’estètica...) és una realitat independent. Luhmann (1927-1998) ha estat un dels autors que més ha aprofundit en aquesta idea a partir de la teoria de sistemes: la societat no és una unitat bàsica sinó una complexa trama d’elements diferenciats que entren en comunicació. Ara Luhmann reflexiona sobre les implicacions d’haver substituït el concepte de moral pel de regla i recorda que el nostre dilema continua essent el de sempre: una societat on les relacions es basen en la tensió entre l‘estima i el menyspreu.

 Francesc-Xavier Marín

Noam Chomsky – Gilbert Achcar. Estados peligrosos. Oriente Medio y la política exterior estadounidense. Paidós. Barcelona. 2007. 349 pp.

Aquest llibre és el resultatat de 14 hores de conversa entre els dos autors, mantinguda entre el 4 i el 6 de gener de 2006 a la seu del MIT de Massachussets. L’estil oral (amb les seves interrupcions i rèpliques) és clarament perceptible al llarg de tota l’obra i en més d’una ocasió es peca de repeticions que podien haver-se estalviat. Els dos autors (autoritats indiscutibles en aquests àmbits) reflexionen conjuntament sobre el terrorisme, les relacions entre fonamentalisme i democràcia, els orígens de la política exterior nordamericana a l’Orient Mitjà i les guerres de l’Afganistan i Iraq, així com el conflicte entre Israel i Palestina. Stephen R.Shalom, coordinador de l’obra, va tenir l’encert de sol·licitar als dos autors una nova reflexió el 20 de juliol de 2006 a fi de poder actualitzar els comentaris a partir de l’ascens de Hamas al govern, el conflicte en el Líban amb Hizbol·là i la crisi nuclear a Iran.

Francesc-Xavier Marín

Noemí  Vilaseca – Marc Trilla. El obispo Novell. Quién es y qué piensa el prelado más joven de España. Milenio. Lleida. 2012. 101 pp.

Llibre de to excessivament hagiogràfic que exemplifica l’estil que es va imposant en alguns sectors i que els propis autors presenten com a defensa de l’ortodòxia. Així, el bisbe Novell se’ns mostra com a papista, conservador i mediàtic, preocupat per deixar rere el seu pas pastoral centrat en la nova evangelització moltes vocacions sacerdotals i famílies nombroses. Molts comentaris a propòsit de la postura de l’Església sobre la sexualitat, el paper de la dona i la manca de vocacions, i silenci total sobre la resta de temes pastorals.

Francesc-Xavier Marín

Norbert Bilbeny. La identidad cosmopolita. Los límites del patriotismo en la era global. Kairós. Barcelona. 2007. 222pp.

La clàssica distinció entre viatger i turista és aquí rellegida com un antagonisme complementari entre el patriota (aquell que només se sent bé en allò conegut i igual) i el cosmopolita (qui frueix de la diversitat i la novetat). Com construir una identitat cosmopolita en un món globalitzat? La justificació cosmopolita dels ciutadans del món va haver de superar el trauma de les dues Guerres Mundials i la situació de conflicte consegüent, però les noves expectatives generades per la caiguda del mur de Berlín van ser frustrades pel 11-S. La proposta de l’autor passa per repensar la relació entre la part i el tot, entre el particularisme i l’universalisme, defensant la idea d’una ciutadania dual (que no doble) que permeti ser respectuosos alhora amb la unitat i amb la diversitat.

Francesc-Xavier Marín

Bilbeny, N. Justicia compasiva. La justicia como cuidado de la existencia. Tecnos. Madrid. 2015. 222 pp. 

Existeixen diferents concepcions de la justícia que pretenen donar raó de la complexa relació entre el subjecte i la realitat: per a uns la justícia consistiria en retornar alllò rebut (la justícia vindicativa, de la llei del talió basada en la seqüència ofensa/venjança); per a d’altres es tractaria, més aviat, de donar a cadascú allò seu (la justícia com a restabliment de l’ordre i de la convenció que proporcionen seguretat); altres pensen que l’essencial de la justícia és donar a cadascú allò merescut (la justícia com a conjunció dels mèrits i dels drets); altres, finalment, proposen que la justícia consisteix en donar a cadascú allò degut (la justícia reguladora i preventiva). Bilbeny proposa una lectura més radical: la justícia consisteix en defensar l’existència d’aquells que pateixen, en compadir-se d’ells i tenir-ne cura perquè hom s’indigna davant del sofriment i l’abús dels més dèbils.

Francesc-Xavier Marín

Núria Calduch-Benages. Nascuts per a la joia. Retalls bíblics. Centre de Pastoral Litúrgica. Barcelona. 2016. 98 pp.

Núria Calduch-Benages. Oberts a l’esperança. Retalls bíblics. Centre de Pastoral Litúrgica. Barcelona.2016. 117 pp.

Aquesta recopilació dels articles que l’autora va publicar entre 1995-2015 en el Butlletí de l’Associació Bíblica de Catalunya és l’oportunitat perquè el lector no iniciat s’endinsi en la metodologia d’estudis bíblics a través d’unes breus introduccions temàtiques. L’objectiu és que la lectura esdevingui mica a mica meditació, fent que el lector abandoni les cuirasses protectores i permeti que el missatge bíblic l’amari. D’aquesta manera, les reflexions sobre l’alegria, les proves, la mirada de Déu, el proïsme, la família, el cos, o les relacions de Jesús amb les dones i els seus deixebles, ens resulten alliçonadores perquè ens proporcionen els criteris imprescindibles per a dur una vida ben orientada. Al capdavall, la finalitat de la meditació bíblica no és altra que sentir-se guiats per Déu.

Francesc-Xavier Marín

Ventura, N. (ed). Temps après. Memòria, experiència i compromís: Josep Bofarull. Cossetània.  Valls. 2015. 163.

La vida de qui transita sense deixar empremta del seu pas té molt de simple supervivència. Hi ha, tanmateix, qui aspira per vocació a testimoniar el valor d’una existència abocada al servei als altres. És vital que aquests testimonis no passin desapercebuts o s’esbaeixin. D’aquí la importància del treball de la Núria Ventura pretenent singularitzar l’experiència cristiana en mossèn Joan Bofarull, com una mena de concreció del missatge de Jesús. La recerca prèvia que ha dut a terme l’editora li permet afrontar l’entrevista de forma suggerent, fent que mossèn Bofarull s’esplaï a plaer. D’aquí en resulta un relat que conserva la frescor de l’oralitat originària i el testimoniatge d’una pastoral basada en una sòlida formació teològica i, sobretot,  en l’afany de fer-se proper a la seva comunitat cristiana.

Francesc-Xavier Marín

Odo Marquard. Individuo y división de poderes. Trotta. Madrid. 2012. 140 pp.

Recopilació d’articles del gran intel·lectual alemany amb l’objectiu de mostrar, una vegada més, que la filosofia de la finitud condueix naturalment a l’escepticisme. Quan fracassen les espectatives no tot es resol culpant la realitat de no donar més de si i derivant, per tant, cap al desencantament i la desil·lusió. Sovint aquest fracàs és degut, més aviat, al fet que haguem elaborat unes espectatives desmesurades no ajustades a la realitat. No es trata, per a Marquard,  de defensar la perplejidad sinó la conveniència de cultivar la pluralitat de conviccions a fi d’evitar caure en el dogmatisme. De nou Marquard proposa que l’escepticisme permet intuir més possibilitats de la realitat i, per tant, viure més realitats. 

Francesc-Xavier Marín

Olegario González de Cardenal. Cristianismo y mística. Trotta. Madrid. 2015. 360 pp.

El simple coneixement no ens fa millors ni més feliços. Només advertir vivencialment els vincles que ho relliguen tot obre la via cap a la plenitud. Pel que fa a dimensió espiritual sempre és oportú recordar que no és el treball especulatiu ni l’ús d’una racionalitat deductiva els que ens apropa al sagrat, sinó que la via privilegiada és el desig de comunió amb la Realitat. La mística és aquesta via inefable que, endinsant-nos en el més íntim de nosaltres mateixos, ens fa intuir la grandesa de tota la Realitat i suscita en nosaltres l’ànsia de contactar-hi. Sempre que la religiositat ha postulat que allò important és tenir experiència d’allò que es creu la mística ha passat a ocupar el primer pla de l’interès. Quan no hi ha mots per parlar de la Plenitud la mística apareix com l’alternativa al mutisme. González de Cardenal repassa la dimensió mística del cristianisme i la seva influència en la cultura occidental, bo i destacant-ne les diverses modalitats i les seves relacions amb la filosofia.

Francesc-Xavier Marín