Blanco, A. – Águila, R. del – Sabucedo, J.M. (eds). Madrid 11-M. Un análisis del mal y sus consecuencias. Trotta. Madrid. 2005. 391 pp.

Alguns fets adquireixen la categoria d’esdeveniments justament per la seva capacitat de marcar un punt d’inflexió en la percepció de la realitat. Fenòmens que signifiquen una ruptura amb la manera habitual de percebre la realitat i que ens obliguen a un nou posicionament. Certament els atemptats de l’11-M van adquirir aquesta categoria ja que fracturen molts dels pressupòsits de la vida quotidiana, especialment pel que fa a les idees de seguretat, ordre i principis morals. Les pautes racionals basades en la idea de progrés que ens va llegar la Modernitat ens resulten manifestament insuficients per comprendre fets com aquest. Per això aquesta obra ofereix una reflexió sobre el terrorisme com a símbol del mal, manifestació d’ideologies radicals però també expressió de les patologies que afecten les nostres societats violentes i traumatitzades on, paradoxalment, conflueixen víctimes i botxins.

Francesc-Xavier Marín

De Sousa Santos, B. Si Dios fuese un activista de los derechos humanos. Trotta. Madrid. 2014. 127 pp.

Certa concepció moderna de l’autonomia entén que els individus hem d’interactuar amb un món que ens ve donat i que difícilment pot ser canviat. És la concepció bàsica del neoliberalisme que caracteritza l’actual ésser humà que construeix la seva identitat a partir dels paràmetres econòmics. És, a fi de comptes, la situació que defineix les terribles desigualtats que es dibuixen arreu del món. I, pitjor encara, sembla que cada vegada més aquestes injustícies no provoquen major indignació a un ésser humà obsessionat per la possessió de béns. Enfront d’aquesta situació s’han alçat en les darreres dècades les teologies polítiques (tant cristianes com islàmiques) que es presenten com a alternativa però que susciten no poques reserves a qui ha assumit que vivim en un món secularitzat. Tanmateix, una alternativa possible és la dels drets humans entesos com a aspiració a la justícia i discurs sobre una dignitat innegociable.

Francesc-Xavier Marín

Bruno Forte. Una teología para la vida. PPC. Madrid. 2013. 218 pp.

A vegades els llibres d’entrevistes resulten útils perquè presenten adequadament l’autor i susciten en el lector ganes de conèixer més a fons el personatge. En el nostre cas això s’aconsegueix malgrat tractar-se d’un personatge complex com Forte que reuneix en la seva persona una variada sèrie de relacions: entre filosofia i teologia, religió i estètica, fe i història. El subtítol del llibre (Fiel al cielo y a la tierra) vol reflectir aquesta voluntat d’harmonitzar l’interès declaradament intel·lectual que caracteritza Forte i la seva tasca pastoral com a bisbe de Chieti-Vasto. Sota l’aparença de tractar tota mena de temàtiques (l’educació, les ciències socials, la crisi de la modernitat, la identitat en un context postmodern, el diàleg intercultural i interreligiós, la globalització…) es vol presentar una teologia per a  la vida, és a dir, una reflexió que ens vinculi al passat (memòria), ens fixi en el present (companyia) i ens obri al futur (profecia).

Francesc-Xavier Marín

Carl Gustav Jung. Símbolos de transformación. Trotta. Madrid. 2012. 589 pp.

Confessa Jung que va publicar aquest assaig per primera vegada el 1911 sense haver deixat madurar prou les idees, de manera que va resoldre completar-lo en una tasca que va culminar el 1952. Aquest 40 anys de desfasament expliquen en part el seu caràcter revolucionari: potser sigui el llibre de Jung on amb més contundència denuncia la psicologia individualista de Freud i Adler, defensa la tesi de l’inconscient col·lectiu i, alhora, el llibre en el què Jung troba el millor encaix entre la lectura mèdica de la psique humana i les aportacions de la història dels símbols.  La comunió que uniria tots els éssers humans explicaria el recurs als mateixos mites al marge dels factors culturals. La gènesi de l’heroi, el renaixement o el sacrifici li serveixen a Jung per exemplificar l’interès d’una ciència de la psique que parteixi de la idea segons la qual, quan un símbol és prou antic i universal ha de ser considerat, també, psicològicament vertader.

Francesc-Xavier Marín

Carl Gustav Jung. Respuesta a Job. Trotta. Madrid. 2014. 148 pp.

La reedició de l’obra que Jung va escriure el 1952 replanteja el debat sobre  els fonaments de la veritat en ordre al coneixement del món: mentre que, per a uns, el caràcter vertader de quelcom reposa indiscutiblement en la seva manifestació en fets físics, per a d’altres existeixen les veritats anímiques o religioses autònomes de l’àmbit científic. Les declaracions espirituals no són proposicions apodíctiques sinó confessions que acaben remetent a quelcom inefable. Per això el món espiritual es troba còmode en l’àmbit dels símbols o arquetipus numinosos que, arrelats en fonaments emocionals, són indemnes a la raó crítica. Enfront de l’objectivitat d’un coneixement desapassionat el relat de Job ens presenta un Déu dramàtic justament perquè està abocat emocionalment cap a l’ésser humà.

Francesc-Xavier Marín

C.G.Jung. Psicología y Alquimia. Trotta. Madrid. 2005. 396 pp.

Es conegut que Jung va mantenir sempre un especial interès per vincular la psicologia, la religió i l’ocultisme. Des de la seva tesi doctoral (Sobre la psicologia i patologia dels anomenats fenòmens ocults) fins al final de la seva vida va treballar en la descodificació dels símbols emprats per l’alquímia i el pensament gnòstic. Els articles recopilats en aquest volum mostren la potent capacitat de Jung, expert com pocs en l’anàlisi dels registres simbòlics de l’ésser humà alliberat de l’existència temporal que comença per assolir la longevitat, a continuació la immortalitat i, finalment, la redempció. Es mostra, així, l’íntima connexió entre simbolisme i processos neuròtics i psicòtics, mentre la psicologia de l’inconscient ajuda a la comprensió profunda del simbolisme. D’aquesta manera queda clar que allò sagrat deixa la seva profunda petjada en el simbolisme de la psique de l’ésser humà.

Francesc-Xavier Marín

Carl Schmitt. La dictadura. Alianza Editorial. Madrid. 2013. 291 pp.

La dictadura es defineix per aquell estat d’excepció que, a través de l’estat de setge o la llei marcial, posa entre parèntesi aquells elements democràtics que defineixen un Estat de dret. Publicat originalment el 1931, aquest assaig recopila una quantitat ingent de dades filosòfiques i jurídiques per demostrar que, malauradament, la dictadura no és una situació anòmala sinó la normalitat política quan una societat es troba desorientada.

Francesc-Xavier Marín

Blanco, C. El pensamiento de la apocalíptica judía. Ensayo filosófico-teológico. Trotta. Madrid. 2013. 226 pp.

Allò apocalíptic evoca catastrofisme i revelacions sobrenaturals que remeten al desig d’accedir a allò ocult. Però, en el cas del pensament jueu, allò apocalíptic (sigui referit a la fi del món o al regne celestial) al·ludeix a un complex moviment en el què es creuen les aspiracions polítiques amb els ideals religiosos des de l’època del Segon Temple. Fenomen característic de l’anomenada literatura intertestamentària, els seu estudi resulta determinant per a la comprensió de conceptes bàsics com els de resurrecció o regne de Déu. Una constel·lació d’influències (cananees, zoroastrianes, perses, hel·lèniques) dibuixen l’apocalíptica com un fenomen que va més enllà de la conjuntura dels fets puntals per apuntar a una concepció universal de la història en la què Déu és transcendent al món, a la història i a la mort, i es configura com a senyor de la història i de la justícia. No en va, el gran biblista Käsemann la va definir com la mare de la teologia cristiana.

Francesc-Xavier Marín 

Carlos Goñi. El filósofo impertinente. Kierkegaard contra el orden establecido. Trotta. Madrid. 2013. 176 pp.

La celebració del 200 aniversari de Sören Kierkegaard (1813-1855) hauria de representar l’oportunitat ideal per enfrontar-se al pensament d’aquest intel·lectual danès, certament complex i inquietant però també suggerent i captivador. Pocs anys de vida li van bastar per encarnar l’ambigüitat de l’intel·lectual que amb trenta anys es va atrevir a afirmar que l’objectiu de la seva vida seria fer de l’existència humana una realitat una mica més difícil. Enfront dels qui són considerats benefactors perquè ens han simplificat les coses Kierkeggard desitja suscitar inquietud, dificultar la tranquil·litat, impedir la conformitat. Això el converteix en el personatge del títol de l’assaig de Goñi: algú impertinent que desmunta la lògica habitual.  Com a filòsof i com a teòleg no va cedir en la tasca d’ensenyar-nos a viure amb el compromís de la passió, a no deixar-se arrossegar sinó a trobar els nostre lloc propi, a no adormir-se en els èxits sinó a viure plenament immersos en el dubte.

Francesc-Xavier Marín

Pellicer, C. – Varela, M. – Cordero, F. Virtudes olvidadas, valores con futuro. San Pablo. Madrid. 2015. 203 pp.

Deu relats ens introdueixen en tants altres valors que fonamenten una nova pedagogia basada en virtuts: respecte actiu, pensament crític i rigorós, tensió vers la perfecció personal, la resiliència, els llenguatges de l’afecte profund, el valor del diner, el sentit del temps, el valor del compromís,  l’espiritualitat i la visió de futur. Una sèrie de pistes educatives i de pautes per a la reflexió animen a descobrir la dimensió de fe present en cadascun d’aquests valors.

Francesc-Xavier Marín