Artemio Vítores González. Francisco de Asís y Tierra Santa. PPC. Madrid. 2012. 127 pp.

És prou conegut que la capacitat de fraternitat de Francesc d’Assís no tenia límits: des del germà llop fins la germana lluna, passant fins i tot pel germà musulmà. I és que la conversió del Pobre d’Assís fa que la seva identificació amb Jesús passi per unes actituds i uns comportaments que no exclouen absolutament ningú. La mateixa radicalitat que el va dur a la pobresa el va conduir també a Terra Santa el 1219 per deixar un exemple per a la posteritat: res de violència agressiva sinó amor desbordant. Es tracta de la pau que s’assoleix a través del diàleg i no de la imposició, de la senzillesa i no de la prepotència, del testimoni i no de l’argumentació, de l’amistat i no del menyspreu. Aquest és el llegat que Francesc ens ha deixat: res ni ningú no queda fora de l’amor de Déu. Aquesta és també l’herència dels franciscans en la terra de Jesús.

Francesc-Xavier Marín

Arximandrita Sofroni. La seva vida es la meva. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Barcelona. 2017. 205 pp.

Sofroni (1896-1993) va dur un periple existencial singular que el va portar d’un inicial interès pel nihilisme budisme i el panteisme hindú a un posterior intent de trobar la immortalitat en la pintura. Instal·lat a París va redescobrir la seva fe originària i al Mont Athos seguirà el mestratge de l’stàrets Silouà. Sofroni elabora un itinerari espiritual basat en la convicció de la perfectibilitat humana si ens deixem conduir per Déu. Quan hom descobreix que la vida de Jesús és la seva pròpia té lloc una transformació ontològica que, a través del penediment i la pregària, ens porta a identificar-nos amb el “Jo sóc” de la revelació del Sinaí. No és el determinisme còsmic el que ens governa sinó el rostre de Déu que ens adreça una mirada amorosa.

Francesc-Xavier Marín

Axel Honneth. La idea del socialisme. Assaig d’una actualització. Institució Alfons el Magnànim. València. 2017. 184 pp.

En aquests moments de desconcert ideològic en què tant la democràcia cristiana com la social-democràcia es veuen assetjades per les derives populistes, Honneth ens regala aquest assaig sobre el poder alliberador del socialisme. L’autor es pregunta per què ha decaigut fins a quasi desaparèixer l’interès pel socialisme en tant que moviment que es presentava com alternativa humanista al capitalisme depredador. I, donat que Honneth creu que el socialisme encara té una paraula a dir-nos, en un segon moment es planteja què cal fer per renovar-lo. La proposta de Honneth retorna a la idea inicial del socialisme entès com la utopia consistent en facilitar la llibertat individual, no a costa dels altres, sinó comptant amb la seva solidaritat. Només així la societat esdevindrà un organisme pròpiament social.

Francesc-Xavier Marín

Axel Honneth. La sociedad del desprecio. Trotta. Madrid. 2011. 244 pp.

Recull  dels principals assajos publicats per Honneth entre 1981-2001, aquesta obra és una excel·lent introducció al pensament del filòsof alemany que actualment dirigeix l’Institut de Recerca Social, seu de l’anomenada Escola de Frankfurt. En continuïtat amb la teoria crítica iniciada per Horkheimer i Adorno i continuada avui per Habermas, Honneth ha centrat la seva reflexió en l’acusat emmalaltiment de les societats occidentals contemporànies. Així, a través de conceptes com desintegració, esquinçament o menyspreu afloren aquells factor que impedeixen l’imprescindible reconeixement de l’alteritat per tal que una comunitat estigui realment consolidada. Fidel a l’esperit dels seus mestres, Honneth encara confia que l’ús emancipador de la raó pugui alliberar-nos de la barbàrie que ens habita, de la propensió a abusar dels altres i de la complaença de viure en l’autoengany. Només hi ha esperança si som capaços d’unir l’afany del coneixement amb l’imperatiu del reconeixement dels altres.

Francesc-Xavier Marín

Ayán, J.J. – Navascués.P.de – Aroztegui, M. (eds). Filiación. Cultura pagana, religión de Israel, orígenes del cristianismo. Vol.II. Trotta. Madrid. 2007. 370 pp.

L’estructura del text és clara: es mostren, en un primer moment, les relacions entre els conceptes de filiació i poder-regnat en la perspectiva política de l’imperi romà; a continuació es recull la idea segons la qual les religions mistèriques descobreixen com allò humà i allò diví es relacionen precisament a través de diferents mòduls familiars o de filiació; finalment, entrant ja a analitzar la influència jueva, interessa destacar el pes de la concepció messiànica  que comprèn el Messies des de la filiació davídica. En el cas del cristianisme originari destaquen diferents textos referits al Fill de Déu comprès com a sacerdot descendent de la tribu de Leví, així com les derivacions gnòstiques del Fill del Vivent, la figura d’origen veterotestamentari del Servent, fins arribar a la culminació en els textos de sant Joan sobre el Verb encarnat.

Francesc-Xavier Marín

Barón, E. – Cordovilla, A.- Mate, R. – Mayorga, J. – Parra, J. Europa y el cristianismo. En torno a “Ante la ley” de F.Kafka. Anthropos. Barcelona. 2009. 109 pp.

És quasi un tòpic assegurar que en la Modernitat les religions institucionals queden relegades a un paper marginal. I per a molts també és una evidència constatar que el cristianisme té serioses dificultats en el seu diàleg amb la Modernitat. Tot plegat és molt significatiu per a una religió que propugna la necessitat d’un profund coneixement de la realitat com a imprescindible punt de partida de la interpretació espiritual dels signes dels temps. Per als autors d’aquesta obra no es tracta d’elaborar una contraofensiva contra una Europa que suposadament negaria el paper del cristianisme en la configuració civilitzatòria d’Occident, sinó de reivindicar la funció crítica de la religiositat que reacciona quan irromp la injustícia. No es tracta d’una suposada oposició entre modernitat i tradició, ni d’una contraposició entre religió i secularisme, sinó d’esbrinar si encara ressona la saviesa espiritual enfront de la barbàrie. Sant Pau, sant Agustí, sant Tomàs o Luter confrontats amb Kafka: què diu la religió quan un innocent és acusat i condemnat? quines esperances hi ha encara de salvació? què pot la fe enfront del poder? Una religiositat que convidi a la indiferència no pot reclamar legitimitat en una societat moderna.

Francesc-Xavier Marín

Olabarrieta,B. El quinto país del mundo. San Pablo.Madrid. 2016. 154 pp. 

Si tots els migrants del món es reunissin per constituir un Estat, aquest seria el cinquè més poblat del món després de la Xina, Índia, Estats Units i Indonèsia. La magnitud de les xifres ajuda a adonar-se de la transcendència de la qüestió. Paga la pena destacar l’apartat dedicat als prejudicis sobre la immigració: són una allau, ens prenen la feina, reben més del que donen, abusen del sistema sanitari, augmenten la inseguretat, paguen impostos?

Francesc-Xavier Marín

Bernabé Dalmau. El dol. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Barcelona. 2017. 93 pp.

La pretensió humana de donar sentit a la nostra existència topa amb no poques dificultats: el desajustament entre les expectatives i la realitat, la fragilitat del cos i de la ment que massa sovint ens desanima, les malalties que ens afebleixen... Però la barrera definitiva és la mort. Topar amb la mort dels altres estimats pot paralitzar-nos completament. Per això l’experiència del dol és universal com a prova de la dimensió indefugible de patir a causa de la pèrdua. La gestió del dol comporta evidentment la sensació de fracàs, inclou l’afany de protesta per una situació considerada injusta. Però si durant el dol experimentem escolta, comprensió i empatia pot ser una vivència de creixement personal.

Francesc-Xavier Marín

Bernard-Marie. El quinto evangelio. A partir de los Agrapha y de algunos místicos. San Pablo. Madrid. 2014. 246 pp.

Singular llibre sobre allò que l’autor denomina una “icona evangèlica” i que aspira a ajudar a conèixer millor el Jesús històric més enllà de les dades que proporcionen la història o l’arqueologia. Relats de Pares de l’Església, cites dels evangelis apòcrifs i, sobretot, visions de dones místiques: Maria d’Àgreda, Anna Catalina Emmerich, Mariam de Jesús Crucificat, Maria Valtorta i Marta Robin.

Francesc-Xavier Marín

Bíttor Uraga. Oraciones de invierno. Boadilla del Monte. PPC. 2015. 287 pp.

La comunitat Ailedi de la parròquia d’El Salvador d’Artxandape (Bilbao) ofereix una recopilació de pregàries inspirades en les lectures bíbliques dominicals. Magnífic exemple de vida espiritual en temps de crisi: fe en que el sentit continuï bategant malgrat tot i en que  Déu segueixi present malgrat la seva aparent absència. Experiència d’aquells que aprenen a detectar les petjades de Déu en les seves vides quotidianes.

Francesc-Xavier Marín