G.Theissen. El movimiento de Jesús. Historia social de una revolución de los valores. Sígueme. Salamanca. 2005. 331 pp.

El 1970 Theissen va ser pioner en impartir les primeres lliçons universitàries sobre la sociologia del cristianisme primitiu. El resultat va ser la publicació el 1977 del llibre Sociologia del moviment de Jesús que ara, aprofitant les conclusions de les recents recerques, reformula en quatre grans tesis: 1.- en el començament del cristianisme primitiu van aparèixer carismàtics itinerants que ensenyaven una ètica radical que va tenir un profund impacte en la societat palestinenca de l’època; 2.- formaven part d’un moviment de renovació sorgit dins del judaisme i emmarcat en el corrent mil·lenarista; 3.- el seu origen estava determinat per una crisi produïda en la societat judeo-palestinenca; 4.- la seva resposta a aquesta crisi va ser buscar una alternativa en el canvi de valors, promocionant l’amor i la reconciliació en una perspectiva que superava àmpliament l’àmbit estrictament jueu per aspirar a constituir una ètica universal.

 Francesc-Xavier Marín

Gerhard Ludwig Müller. Iglesia pobre y para los pobres. Madrid. San Pablo. 2014. 245 pp.

Després de dècades de polèmica les instàncies vaticanes van rehabilitant la teologia de l’alliberament. Ara,el prefecte de la Congregació per a la Doctrina de la Fe reconeix que es tracta d’una autèntica teologia i no d’una simple ideologia. Suggerent apel·lació a una conversió que vegi en els altres un germà, i crida a una renovació que entengui la predicació també com a lluita contra la pobresa.

Francesc-Xavier Marín

Gianfranco Ravasi. María, la madre de Jesús. San Pablo. Madrid. 2017. 205 pp. 

La reflexió sobre Maria pivota sobre una dificultat: les poques dades presents en els evangelis contrasten amb el relativament gran desplegament de referències teològiques. El cardenal Ravasi reprèn els símbols de l’Antic Testament rellegits des de les pregàries marianes, així com les tipologies derivades del Nou Testament centrades en la presència de Maria en el naixement de Jesús i en la seva passió.  Com sempre Ravasi resulta alhora rigorós i suggerent fins gosar incorporar el Protoevangeli de la Nativitat de Maria.

Francesc-Xavier Marín

Gianfranco Ravasi. La trobada. Retrobar-se en la pregària. Claret. Barcelona. 2013. 136 pp.

La pregària és un art que consisteix tant en l’adoració (adreçar-se a Déu) com en la proclamació (recitació que vol esdevenir un testimoniatge de fe). I resulta innegable que, si algun llibre hi ha a la Bíblia que sigui alhora un recull de pregàries i un exemple a l’abast dels creients, aquest és el llibre dels Salms. El cardenal Ravasi ofereix en aquesta obra (es tracta dels exercicis espirituals predicats a Benet XVI) un itinerari que, partint dels Salms, ens vol il·luminar sobre el rostre de Déu i el rostre humà: la bondat acollidora de Déu i la vulnerabilitat humana es donen la mà a través de la saviesa suggerent de Ravasi que sap conduir-nos adequadament vers la confluència de la teologia i l’antropologia.

Francesc-Xavier Marín

Gianni Di Santo. Carlo Carretto. San Pablo. Madrid. 2016. 217 pp.

El repàs a la figura de Carlo Carretto (1910-1988) ens mostra el poder del compromís creient. Carretto va ser dirigent de la poderosa i influent Acció Catòlica italiana, però el contacte amb l’espiritualitat de Charles de Foucauld el va dur a viure uns anys al Sàhara i a fundar un centre d’espiritualitat a Spello. Exemple de com es combina una personalitat carismàtica amb una vida centrada en la contemplació del misteri de Déu present en els pobres.

Francesc-Xavier Marín

Epopeya de Gilgames. Rey de Uruk. Trotta – Publicaciones y Ediciones de la Universitat de Barcelona. Madrid-Barcelona. 2005. 427 pp.

Fa ja 4000 anys un autor anònim va saber crear la figura de Gilgames, rei d’Uruk-Kulaba, com a prototipus de l’ésser humà a la recerca de sentit a través d’una sèrie d’aventures arriscades que, paradoxalment, estan a punt de costar-li la vida. És alliçonador que, des dels orígens de l’escriptura, disposem d’aquest mite fundacional que intenta donar raó de l’ésser humà. Aquí es vinculen, amb l’excusa de l’argument, alguns dels temes capitals de la literatura universal a través de dos grans quadres: en el primer Gilgames busca la glòria i, en el segon, la immortalitat. Traduït ara per primera vegada íntegrament en castellà a partir dels textos originals cuneïformes, aquesta edició ve acompanyada de 5 estudis que, de forma magistral, ens dibuixen el context històrico-literari de Babilònia.

Francesc-Xavier Marín

Gilgamesh. Versión de S.Mitchell. Alianza Editorial. Madrid. 358 pp.

L’epopeia més antiga del món ens situa en la ciutat mesopotàmica d’Uruk vers l’any 2750 a.C. Obra mestra de la literatura moral, segueix essent alliçonadora per a tots nosaltres en recordar-nos la futilitat de la nostra certesa sobre les fronteres que separen el bé i el mal, l’estupidesa de no saber distingir entre força i arrogància o la fortuna que suposa iniciar un viatge cap el descobriment de la saviesa. Amistat, aventura, vida i mort, desastre i èxit afloren en les tauletes cuneïformes del Gilgamesh, descobertes en les ruïnes de Nínive el 1850 i publicades el 1876 per George Smith. La versió de Mitchell que aquí presentem presenta diverses singularitats: a partir de les set traduccions literals més conegudes de l’epopeia va redactar una primera versió en prosa i, a continuació, la va reelaborar en forma de tetràmetres lliures eliminant repeticions, completant llacunes del text, modificant imatges, alterant l’ordre dels passatges i afegint versos quan el dramatisme de la situació ho exigia. Resultarà interessant, doncs, comparar el resultat d’aquesta versió-adaptació amb altres versions-traduccions.

Francesc-Xavier Marín

Grignaffini, G. Llámame Francisco. Una versión novelada de la vida de Bergoglio. Urano. Barcelona. 2016. 187 pp. 

Sempre és oportú dibuixar amb precisió el context si es pretén interpretar adequadament un esdeveniment. Aquesta és justament la intenció de l’autor: descriure novel·ladament els entorns que donen raó de la identitat del Papa Francesc: la seva família i el seu cercle d’amistats, l’ambient jesuïtic  i les obligacions de la Companyia, el paper de l’Església argentina durant la dictadura militar, el compromís a favor dels pobres i marginats i, sobretot, una espiritualitat profundament arrelada.

Francesc-Xavier Marín

Giovanni Reale. Raíces culturales y espirituales de Europa. Herder. Barcelona. 2005. 199 pp.

Deia Plató que un Estat és la imatge reflectida de l’ànima humana ja que el veritable Estat es construeix en l’interior de l’ésser humà. Si això és així la pregunta és automàtica: formen els Estats membres de la Unió Europea una unitat o simplement un mosaic de peces juxtaposades? Amb motiu del congrés sobre la constitució europea que va tenir lloc a Roma el 2002 Reale es proposa un objectiu més general però més profund: repensar la identitat del ciutadà europeu. En ple procés d’aprovació de la constitució europea és urgent recordar que mai un tractat no ha creat una veritable comunitat, que una constitució és simplement una construcció artificial si no fa referència a un subjecte, que no té sentit iniciar la construcció d’Europa sense haver-se plantejat abans a fons la qüestió de la identitat europea. Cal estudiar com va néixer i es va constituir Europa per ajudar els europeus a renéixer i treballar decididament en vistes a la unitat i cohesió entre tots els Estats membres. Només analitzant les arrels d’Europa descobrirem a què els europeus no han de renunciar per preservar la seva identitat. Europa no ha estat primàriament una realitat geogràfica (les seves fronteres sempre han estat inestables) ni política (mai no ha constituït una nació o un Estat unitari) sinó una realitat espiritual basada en la cultura grega, el missatge cristià i la revolució científico-tècnica.

 Francesc-Xavier Marín

Goyo Ruíz y otros. Catecismo Alandar. Para no andarse por las ramas. PPC. Madrid. 2013. 166 pp.

La celebració dels 30 anys de la revista Alandar és l’excusa per recopilar alguns textos aïllats i agrupar-los en aquest llibre amb el segell característic del grup: llenguatge senzill però contundent, radicalitat que no combrega amb les mitges tintes, afany per apropar els temes més complexos de la fe amb una perspectiva renovadora… Inclou els cèlebres dibuixos de Cortés i (gran novetat) l’aportació de dues dones.

Francesc-Xavier Marín