Judith Butler

Judith Butler. Dar cuenta de sí mismo. Violencia ética y responsabilidad. Amorrortu. Buenos Aires.2009. 183 pp.

La tradició postmoderna anglosaxona afavoreix cada vegada més que professionals provinents del camp de la literatura se submergeixin en el terreny dels estudis culturals. En aquest àmbit destaca Judith Butler, màxima representant de l’anomenada teoria queer que, des d’una perspectiva feminista, intenta reavaluar les relacions entre filosofia i psicoanàlisi. En aquesta obra (reelaboració de les Conferències Spinoza i de les Conferències Adorno impartides el 2002) l’autora planteja les connexions entre la reflexió i la pràctica ètica amb el context social: cap subjecte no és prou clarivident com per reconèixer-se del tot a ell mateix. Sense el diàleg i la relació amb l’alteritat resulta impossible la sana relació amb un mateix. No hi  ha consciència del jo sense la interpel·lació de l’altre, sense la seva reclamació i, fins i tot, sense la seva capacitat de desfer-nos. No pot desvincular-se l’estudi del procés de construcció d’un mateix de l’anàlisi de la capacitat de fer-se responsable dels altres. D’aquesta manera, de la mà de Foucault, Levinas, Hegel, Nietzsche i Adorno l’autora ens proporciona un inquietant punt de reflexió: és legítima l’ètica que aspira a formular prescripcions universals al marge de les situacions concretes en què viuen els éssers humans?

Francesc-Xavier Marín