Ian G.Barbour

Ian G.Barbour. Religión y Ciencia. Trotta. Madrid. 2004. 566 pp.

En l’època de la revolució dels paradigmes científics en el primer terç del segle XX el filòsof nordamericà A.N.Whitehead escrivia que, quan hom considera allò que la religió i la ciència representen per a la humanitat, no és exagerat dir que la història futura depèn de la decisió que la nostra generació prengui sobre la relació entre ambdues. Si en el segle XVII el gran tema de discussió era el debat entre física i metafísica (Galileu, Newton), en el segle XVIII va ser la reflexió sobre la Naturalesa i Déu (Il·lustració, Romanticisme), i en el segle XIX l’accent es va desplaçar cap a la biologia (Darwin), en el segle XX el centre del debat han estat la física, l’astronomia i de nou la biologia. A inicis del segle XXI tot sembla indicar que gran part de la polèmica pot girar al voltant de la recuperació de la lectura neopositivista i neofonamentalista sobre la naturalesa humana amb la pretensió de presentar-se com l’única via d’accés vàlida a la veritat. Afortunadament les relacions entre ciència i religió ja no es redueixen al conflicte sinó que són possibles noves formes d’interacció que Ian G.Barbour (físic i teòleg, catedràtic emèrit del Carleton Collage, premi Templeton per al progrés en religió) explora en aquesta obra: la independència, el diàleg i la integració. Urgeix, doncs, un diàleg fluid entre ambdues disciplines que, més enllà del concordisme fàcil, respecti la mútua autonomia i contribueixi a la convicció que cap perspectiva és capaç d’esgotar la incommensurable riquesa de la realitat.

Francesc-Xavier Marín